FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bèstia, una nau a la riba, etc., o per a penjar-hi un objecte. Peça circular que, fixada a un pes, a un bagul, a un estri qualsevol, serveix per a agafar-lo o penjar-lo a un clau, a una barra, etc. Peça d'una cadena, dels clemàstecs, etc. Cèrcol de ferro fixat a la part forana de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli del gènere Ribes, de la família de les saxifragàcies, de fulles palmatilobades i dentades, flors petites en raïms arcuats o penjants i fruit en baia comestible, la riba o grosella. riber negre Riber de flors rogenques o brunenques i fruits negres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abric natural o artificial en una costa o a la riba d'un riu disposat per a servir de recés a les naus i per a les operacions de tràfic, d'armament, o d'embarcament i desembarcament de persones. Port natural, artificial. Port comercial, militar, esportiu. Entrar a port. Ésser a port [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traducció d'un text d'un idioma a un altre, tant en el sentit escolar com en el sentit de recreació artística. Versió llatina. Versió literal. La versió que Carles Riba feu de l'Odissea és una obra cabdal de la poesia catalana. Versions de Hölderlin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un riu o un canal en la direcció del corrent de cara endavant. La vora o la riba esquerra d'un riu. Mà esquerra. Escriu amb la dreta, però menja amb l'esquerra. Costat esquerre, formant part de locucions que denoten la situació a la banda o regió de l'espai que correspon [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa considerable de matèria pètria, especialment la que s'alça a la superfície de la terra o del mar. Si caveu un parell de metres, trobareu roca. La riba és un seguit de roques sense una cala. En geol., matèria mineral que forma part de l'escorça terrestre. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mar Part del mar des d'on no s'albira la riba. córrer la mar [o córrer les mars] Navegar. fer-se a la mar [o prendre la mar] Començar una navegació. La mar quant al moviment de les seves aigües. Mar tranquil·la, agitada. Mar bonança. Mar de llevant, de xaloc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pas a través d'una costa abrupta. Pas a través d'un cingle o cinglera que permet assolir-ne la part superior. Boca o petit canal que comunica un estany amb la mar. Punt de la riba que serveix de desembarcador. Port de mar. Nucli de població adjacent a un grau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exèrcit. L'ala dreta d'un edifici. Situat a la banda dreta d'algú que recorregués un riu o un canal en la direcció del corrent de cara endavant. La vora o la riba dreta d'un riu. Mà dreta. Escriu amb la dreta, però menja amb l'esquerra. Costat dret, formant part de locucions [...]
Disciplina de pesca fluvial practicada des d'un punt fix de la riba, en aigües calmes i sovint sense rodet, que consisteix a grumejar prèviament al lloc on es vol pescar a fi d'atraure el peix. [...]
